En primera persona: memòria oral, patrimoni immaterial i internet.

Aquesta tesi neix de l interès per analitzar la relació que s estableix entre tres àmbits de coneixement aparentment dispars: la memòria oral autobiográfica, el patrimoni inmaterial i la sev apresència i dinàmica a Internet.El primer àmbit de coneixement, la memòria oral autobiogràfica o narració en primera persona de records personals, presenta una dimensió col·lectiva evident no solament per la forma en què es construeix sinó perquè afecta el comportament i la forma de veure el món de comunitats senceres i es converteix en un senyal d identitat molt potent per als grups socials. Els records comuns d un grup social són la base en la qual es fonamenta la seva identitat compartida i es constitueixen com element legitimador o diferenciador respecte de les altres persones que no pertanyen al mateix. El segon àmbit de coneixement, el patrimoni immaterial, es defineix a partir del reconeixement del concepte de Patrimoni cultural immaterial per la UNESCO l any 2003. Aquest fet, juntament amb les transformacions sofertes en el món del Patrimoni cultural i dels museus des de la dècada dels 70 del segle XX, ha provocat grans canvis i en diferents nivells en la manera de gestionar el Patrimoni, canvis que abasten des de la transformació dels models institucionals i l aparició de noves tipologies de centres fins la nova definició dels rols socials de les institucions patrimonials contemporànies. I el tercer i darrer àmbit de coneixement està relacionat amb l estudi i anàlisi de la consolidació d Internet en el món del Patrimoni cultural i com aquest fet ha transformat el funcionament dels museus en línia i ha obert noves perspectives museològiques i museogràfiques. L estudi proposa les bases per a l establiment d una museologia i museografia específica per al tractament de la memòria oral autobiogràfica a Internet, i per extensió, per al patrimoni cultural immaterial en general.