Campanadas que cruzan el Atlántico. Un viaje sonoro a través del toque manual de campanas en Minas Gerais (Brasil) y Cataluña (España)

Quan visitem una destinació turística ens relacionem amb l espai a través de diferents estímuls sensorials que ens vinculen a aquest indret. El turisme proporciona maneres de participar i integrar experiències caracteritzades per la seva naturalesa física i corporal. En aquest context, la dimensió sonora incideix en l experiència turística, vinculada a elements del patrimoni cultural, especialment del patrimoni immaterial, ja que el turisme és reconegut mundialment no només pels aspectes econòmics i mediambientals, sinó també pels socials i culturals. Aquesta investigació analitza la pràctica del toc manual de campanes com a patrimoni cultural immaterial, fonamentada en elements vius i construïts de la cultura sonora relacionant-la amb el turisme. L objectiu principal d aquesta investigació és comprendre com els sons participen en la construcció d experiències turístiques, tenint com a referència els tocs manuals de campanes mitjançant l anàlisi de dues realitats geogràfiques diferents. L estudi d aquestes dues realitats s ha dut a terme a partir del treball de camp a Catalunya (Espanya) i Minas Gerais (Brasil), utilitzant dos enfocaments metodològics: d’una banda, la fenomenologia, que pretén comprendre l essència i l estructura subjacent del fenomen mitjançant l’estudi de l experiència conscient de les persones en la seva vida quotidiana i la seva acció social; d’altra banda, la teoria fonamentada, que, a través de les dades recollides, cerca no només comprendre sinó també construir una teoria substantiva sobre el fenomen d’interès, així com oferir noves perspectives sobre la diversitat d’experiències i fenòmens. L ús d aquests dos enfocaments metodològics ha permès treballar amb els tres agents implicats en la investigació: campaners, turistes i agents públics del turisme local, alhora que permet comprendre i destacar les diferències de cada localitat d estudi. Els resultats revelen que el toc manual de campanes és una part important del patrimoni immaterial de les destinacions estudiades i que té una clara potencialitat turística que, en molts casos, cal desenvolupar. When we visit a tourist destination we relate to the space through different sensory stimuli that link us to this place. Tourism provides ways of participating and integrating experiences characterised by their physical and bodily nature. In this context, the sound dimension of the tourist experience is relevant, linked to elements of cultural heritage, especially intangible heritage, as tourism is recognised worldwide not only for its economic and environmental aspects, but also for its social and cultural aspects. This research analyses the practice of manual ringing of bells as intangible cultural heritage, based on living and constructed elements of sound culture, relating it to tourism. The main objective of this research is to understand how sounds participate in the construction of tourist experiences, with reference to the manual ringing of bells through the analysis of two different geographical realities. The study of these two realities has been carried out through fieldwork in Catalonia (Spain) and Minas Gerais (Brazil), using two methodological approaches: phenomenology, which seeks to understand the essence and underlying structure of the phenomenon by studying the conscious experience of people in their everyday life and social action; and grounded theory, which, through the data collected, seeks not only to understand but also to construct a substantive theory about the phenomenon of interest, as well as to offer new perspectives on a variety of experiences and phenomena. The use of these two methodological approaches has enabled us to work with the three agents involved in the research: bell ringers, tourists and public agents of local tourism, while at the same time understanding and highlighting the differences in each locality studied. The results reveal that the manual ringing of bells is notoriously part of the intangible heritage of the destinations analysed and that it has a clear tourist potential which, in many cases, needs to be developed. Cuando visitamos un destino turístico nos relacionamos con el espacio a través de diferentes estímulos sensoriales que nos vinculan a este lugar. El turismo proporciona formas de participar e integrar experiencias caracterizadas por su naturaleza física y corporal. En este contexto, incide la dimensión sonora de la experiencia turística, vinculada a elementos del patrimonio cultural, especialmente del patrimonio inmaterial, ya que el turismo es reconocido mundialmente no solo por sus aspectos económicos y medioambientales, sino también por los sociales y culturales. Esta investigación analiza la práctica del toque manual de campanas como patrimonio cultural inmaterial, sustentada en elementos vivos y construidos de la cultura sonora relacionándola con el turismo. El objetivo principal de esta investigación es comprender cómo los sonidos participan en la construcción de experiencias turísticas, teniendo como referencia los toques manuales de campanas a través del análisis de dos realidades geográficas diferentes. El estudio de estas dos realidades se ha llevado a cabo a partir del trabajo de campo en Cataluña (España) y Minas Gerais (Brasil), utilizando dos enfoques metodológicos: por una parte, la fenomenología, que busca comprender la esencia y la estructura subyacente del fenómeno mediante el estudio de la experiencia consciente de las personas en su vida cotidiana y su acción social; por otra parte, la teoría fundamentada, que, a través de los datos recogidos, busca no solo comprender sino también construir una teoría sustantiva sobre el fenómeno de interés, así como ofrecer nuevas perspectivas sobre una variedad de experiencias y fenómenos. El uso de estos dos enfoques metodológicos ha permitido trabajar con los tres agentes implicados en la investigación: campaneros, turistas y agentes públicos del turismo local, al tiempo que, comprender y destacar las diferencias de cada localidad de estudio. Los resultados revelan que el toque manual de campanas es notoriamente parte del patrimonio inmaterial de los destinos estudiados y que tiene una clara potencialidad turística que, en muchos casos, hay que desarrollar.